Que grande es el (kung fu) cine!

Avui: El pa que s'hi dona a can Jackie (Part 1)



Benvinguts a la nova secció d'aquest blog on tinc previst recrear-me en aquest gènere cinematogràfic tan menyspreat per la crítica, considerat de baixa qualitat (almenys fins l'arribada dels relats èpics multimillonaris com la casa de las dagas voladoras), i del que, en general, se'n té molt poca idea.

Sense anar més lluny, ja hi han hagut dos persones de la classe (ehemm eloi ehemm castro. . .) que han enterrat prematurament a Jackie Chan (un d'ells de fet ha preguntat si "Bruce Lee i Jackie Chan eren la mateixa persona").


Per això, aquesta primera entrega nomès podia nar dedicada al gran Jackie Chan; per algunes crítiques desmesurades d'algunes revistes de cine on es deixava de volta i mitja al geni de Hong Kong, titllant-lo de "pallasso (amb tots els respectes cap als pallassos)", o fent reflexions com ara "perque la gent segueix volent considerar Jackie Chan un mestre de l'acció quan clarament no ho és?"; pel descrèdit en el que ha entrat degut a la seva edat (53 anyets. . .) i la descendent calitat de les seves pel.lícules. Per això hem veig amb la obligació avui de tornar la glòria a aquest mestre de mestres del cinema d'acció, aquest pioner en mesclar l'acció més salvatge i el kung fu més virtuós amb stunts que l'hi han estat a punt de costar la vida en més d'una ocasió i, com no, amb la comèdia més slapstick heredera del seu admirat Buster Keaton.


Tot i començar a despuntar com a promesa a finals dels 70, jo crec que és durant la decada dels 80 on l'estil més purament Jackie Chan es desplega, amb films insuperables com Project A, Police Story o Wheels on Meals.

Acció desmadrada, lluites meticul.losament coreografiades, un increïble ritme i uns tocs d'humor molt encertat van marcar l'estil d'aquest temerari actor, director i productor entre altres coses, i per deixar constància del seu enorme talent, un parell de pinzellades via el gran deu Youtube:


la primera, una curta però intensíssima lluïta en un park infantil de la pel.lícula Police Story 2. El ritme vertiginós, les caigudes dels especialistes i del propi Jackie que fan mal nomès veure-les i la excel.lent coreografia i encara millor execució fan d'aquesta peça una de les millors, almenys en la meva humil opinió:



i la segona, treta de la pel.lícula Project A II, una proba del seu timing còmic perfectament mesclat amb escenes d'acció igualment complexes.