Visita d'en Josep Lluis de Gabriel

Ara fa un bon temps, vem rebre la visita del director de Bitlonia.com, en Josep Lluis de Gabriel. El motiu de la seva visita era fer una xerrada sobre el mon del marketing a la web o, vist el panorama en el que ens movem actualment, Marketing 2.0.

Tal com ens va mostrar, ficant-nos en situació, actualment les inversions de publicitat en mitjans tradicionals estan a la baixa. Segons estudis que el propi Josep va realitzar, gairebé ningú mira publicitat a la televisió, i aprofiten les pauses de publicitat per a fer altres coses, o cambiar de canal.

Tampoc ajuda la massificació de mitjans, que alhora provoca una diversificació d'audiències, que fan que els mitjans tradicionals ja no conglomerin tot el gruix del públic, i l'hagin de compartir amb els nous mitjans emergents entre els quals destaca, no cal ni dir-ho, internet.

Amb aquest panorama en mà, no és extrany que l'únic mitjà que ha experienciat un increment en inversió publicitària sigui, precisament, internet.

Aquest mitjà, però, està en contínua evolució, i això fa que canvii la manera de fer publicitat ja dins de la web, servint-se avui en dia de les xarxes socials, serveis com youtube, la interacció amb els usuaris. . .

L'exemple que ens va posar de la seva campanya per al centre comercial Gran Via 2, campanya pràcticament gratuïta, feta a partir del concepte del marketing buzz, és realment gràfic. En aquesta campanya, que era senzillament una plana temporal on, per no posar el clàssic "en construcció", van idear un senzill concurs on cada internauta podia enviar un video amb el que seria, per ells, la manera ideal de publicitar el centre comercial. El boca a boca va fer la resta.

Xerrada amena i interessant, on es van posar en dubte marques clàssiques que viuen del seu nom però no avancen i no s'adapten als nous mitjans i les seves possibilitats, ens ha quedat clar que el dia que muntem una empresa haurem de fer servir internet per publicitar-nos. Clar que aleshores segurament parlem de web 3.0 i webs semàntiques, i tot això quedarà ja molt lluny.

Visita a la redacció del Capgròs

Ja fa bastant temps, els alumnes del grup C de pràctiques vem fer una visita guiada a la redacció del diari mataroní "Capgròs". 

Aquesta publicació setmanal gratuïta té les seves instal.lacions situades al carrer Sant Benet de Mataró. Allà ens va rebre en Francesc Castanyer, ex director del diari, qui va fer alhora les funcions de guia de la nostra visita.

Se'ns va mostrar amb detall la redacció, on es maqueten les notícies i, també, la publicitat. I es que els anuncis són, malhauradament pels lectors, una gran part d'aquesta publicació; aquests anuncis són de tipus local, com ara comerços de la ciutat, o companyies del mon immobiliari.

Continuant amb la visita, en una sala amb un projector se'ns va seguir explicant el funcionament del Capgròs, així com la seva evolució i perspectives de futur.

En aquesta xerrada, en la que va participar també la directora de redacció Judit Vives, vem comprobar com la publicació ha passat de ser un compendi d'anuncis i poca cosa més, a una publicació seriosa, d'utilitat periodística però també social.

Per altra banda, però, està clar que una de les grans apostes de l'equip és la pàgina www.capgros.com. 

La immediatesa del format digital fa que el flux d'informació sigui constant i imparable, alterant totalment l'estructura redaccional per adaptar-la a aquest nou servei que ofereixen; i es que, notícies que passin dilluns, dimarts, o inclús dimecres, al cap de setmana, que és quan es publica el diari, ja ha quedat desfassat.

Aquesta informació immediata i de fàcil accès provoca que la redacció hagi de ser contrastada i seriosa, no caient en la notícia morbosa, però sabent mantenir l'atenció del lector.

Aquesta publicació electrònica té, també, un contador de visites de cada secció, eïna que desprès servirà per distribuïr la publicitat no nomès pel lloc web, sinò de cara al setmanari escrit.

Webs d'Ajuntaments

Divendres passat vem rebre la visita a classe d'Antoni Cebrian, creador entre d'altres de la web de l'Ajuntament de Mataró, i que ens va fer, primer de tot, un resum de la seva preparació i trajectòria professional (mostrant-nos el seu primer treball que ell mateix va calificar de molt pobre), i desprès va passar a comentar les característiques de la seva pròpia web de Mataró, així com altres, tot i que de passada. . .

La nostra feïna prèvia a aquesta xerrada era analitzar les webs dels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Mataró, Zaragoza, Bilbao i Madrid.

En el meu cas, em centraré en la web de la ciutat de Barcelona:

Per començar, ens trobem amb una primera plana totalment abarrotada d'informació, estructurada de forma una mica caòtica i que, en general, no facilitza gens la seva navegació.
Les opcions per canviar d'idiomes (castellà i anglès, a part del català, per defecte) no estan a la vista.
La secció de turisme, tot i que no molt atractiva visualment, està ben estructurada i pot servir de guia per algú que no conegui la ciutat i vulgui saber quins llocs ha de visitar i també una guia de restaurants i hotels, així com informació sobre els transports.

Per a la ciudadania, els tràmits estan a la vista, a la primera plana. . .tot i que costa trobar el recuadre, almenys jo a primera vista NO l'he vist.

Com a resum, doncs, podem dir que aquesta web està mal estructurada en el sentit que satura d'informació a l'usuari, els continguts no resalten i es confonen uns enmig dels altres, etc. . .
Com a punt positiu, però, cal dir que no has de fer grans recorreguts per arribar al teu objectiu: normalment amb un o dos clics has arribat al teu destí.

Així doncs, és útil una web d'un Ajuntament? com a guia de la ciutat per algú de fora, si; inclús per algú de la pròpia ciutat que no la conegui al 100% (és lo més normal en una ciutat tan gran com Barcelona). Això no vol dir que no hagin de millorar; almenys, en aquest cas, crec que l'hi fa molta falta.

We Media: Periodisme Participatiu

Amb unes eïnes d'edició Web cada cop més accessibles, els clients ja no nomès miren, sinó que també participen. Participen en la ingesta de notícies, en la seva propagació, en l'intercanvi d'informacions. . .

"We, Media" (Nosotros, el medio), llibre escrit per Shayne Bowman i Chris Willis, ens explica aquesta direcció que està prenent el periodisme a la xarxa. Ja ho vem veure quan parlàvem de la web 2.0: la blogosfera, els wikis, els peer to peer. . .la xarxa fa temps que tendeix a la interacció entre els usuaris, a l'activitat més que no pas la passivitat.

Òbviament, el periodisme no podia ser menys.

Ara, l'ordre ha canviat: les notícies ens arriben sense haber sigut prèviament revisades o contrastades, sense filtrar. Després acabaran sent ajusticiades, pel propi medi, es clar, que és del que tracta tot això. Compte: infoxicació a la vista. . .

Avui en dia, ja a ningú sorpren la inmensa proliferació de blogs, la quantitat molt més que massiva de videos que hi han penjats a youtube de la més diversa temàtica; l'audiència decideix que penjar, l'audiència decideix que val i que no val.

El periodisme seguirà segurament el mateix camí? Personalment, no ho sé; jo si vull estar informat no visitó cap blog d'algú que es faci passar per periodista, o, encara que ho sigui, no el conegui de res segueixo; preferint les webs d'informació de medis fiables (el pais, el periodico. . .)